Manuel del Arco Álvarez nasqué a Saragossa el 12 de gener de 1909 i morí
a Barcelona el 25 de juny de 1971. estudió en el Colegio de Huérfanos del Real Cuerpo de Carabineros i es va llicenciar en Dret a 1’Escorial. Aviat s’introdui en el món del
periodisme on fou més conegut com Mano10 del Arco. Les seves primeres
col.laboracions com entrevistador i caricaturista les va iniciar el 1930 en el
diari «Heraldo de Aragón». Entre 1931 i 1936 exercí a Madrid en els
peribdics «La Libertad», «Estampa» i «Crónica» on portava la secció «Así
son, si así os parece». Durant la guerra civil va treballar a Valbncia i un cop
acabada retorni a Madrid i treballi en el diari «Ya». Perb seria denunciat
com a tebi partidari del franquisme i fou depurat per Enrique Giménez
Arnau.
Se li va prohibir treballar a Madrid i el 1941 arribi a Barcelona.
Curiosament ingressi al diari «Solidaridad Nacional» que sobre el paper era
considerat com el més addicte al franquisme de tots els peribdics que es
publicaven a Barcelona, perd cal recordar que tots ho eren en la mateixa
mesura. Aviat passh a «El Correo Catalán» on portava la secció «Vis a Vis»,
passant posteriorment al «Diario de Barcelona» on la mateixa secció
d’entrevistes seria «Usted dirs’. Es tractava d’un especialista en fer
preguntes unes vegades capcioses i altres vegades agudes que posaven a
prova l’entrevistat.
I sempre solia acabar amb una frase en punxa.
Amb tot aixb adquirí una sblida fama que el porti al professorat de 1’Escola
de Periodisme així com al rotatiu de més tirada de tots els editats a
Barcelona «La Vanguardia». En aquest diari inicih el 195 1 la secció «Mano
a mano» on demostra la seva maduresa professional. Ultra «La Vanguardia»
també féu entrevistes a altres revistes: «Destino», «Vida deportiva»,
«Dicen», «Lean», «Siluetas»,.. Deixh voluntA.riament «La Vanguardia» i
passi a «Tele-Exprés» que va dirigir durant uns tres mesos i on la seva
secció portava el títol «Los personajes son de carne y hueso».
a Barcelona el 25 de juny de 1971. estudió en el Colegio de Huérfanos del Real Cuerpo de Carabineros i es va llicenciar en Dret a 1’Escorial. Aviat s’introdui en el món del
periodisme on fou més conegut com Mano10 del Arco. Les seves primeres
col.laboracions com entrevistador i caricaturista les va iniciar el 1930 en el
diari «Heraldo de Aragón». Entre 1931 i 1936 exercí a Madrid en els
peribdics «La Libertad», «Estampa» i «Crónica» on portava la secció «Así
son, si así os parece». Durant la guerra civil va treballar a Valbncia i un cop
acabada retorni a Madrid i treballi en el diari «Ya». Perb seria denunciat
com a tebi partidari del franquisme i fou depurat per Enrique Giménez
Arnau.
Se li va prohibir treballar a Madrid i el 1941 arribi a Barcelona.
Curiosament ingressi al diari «Solidaridad Nacional» que sobre el paper era
considerat com el més addicte al franquisme de tots els peribdics que es
publicaven a Barcelona, perd cal recordar que tots ho eren en la mateixa
mesura. Aviat passh a «El Correo Catalán» on portava la secció «Vis a Vis»,
passant posteriorment al «Diario de Barcelona» on la mateixa secció
d’entrevistes seria «Usted dirs’. Es tractava d’un especialista en fer
preguntes unes vegades capcioses i altres vegades agudes que posaven a
prova l’entrevistat.
I sempre solia acabar amb una frase en punxa.
Amb tot aixb adquirí una sblida fama que el porti al professorat de 1’Escola
de Periodisme així com al rotatiu de més tirada de tots els editats a
Barcelona «La Vanguardia». En aquest diari inicih el 195 1 la secció «Mano
a mano» on demostra la seva maduresa professional. Ultra «La Vanguardia»
també féu entrevistes a altres revistes: «Destino», «Vida deportiva»,
«Dicen», «Lean», «Siluetas»,.. Deixh voluntA.riament «La Vanguardia» i
passi a «Tele-Exprés» que va dirigir durant uns tres mesos i on la seva
secció portava el títol «Los personajes son de carne y hueso».
La intencionalitat d’aquesta nota no és més que la de recuperar els noms
dels sanitaris que per un motiu o altre van estar en el punt de l’atenció
ciutadana en el moment de I’entrevista. Tot plegat és una ankcdota que
podria ser d’un cert interhs per a aquells que vulguin apropar-se a
professionals que han deixat algun rastre en la sanitat historica i així
recuperar alguna de les seves idees i la seva caricatura que moltes vegades és un
reflex de la seva personalitat.
